A l’hora de comprar llenya, un dels aspectes més importants a tenir en compte, serà triar entre un tipus de llenya de fusta dura o bé llenya de fusta tova. La fusta dura és indubtablement molt superior a l’hora de produir calefacció a la nostra llar.
Primer de tot cal saber, quines són cada una d’elles. Exemples de llenya dura, són la llenya de roure, freixe, eucaliptus, faig, olivera, arbres fruiters en general, noguer, etc. Les fustes toves són principalment les procedents de coníferes, com ara el pi o l’avet. Les fustes més dures com per exemple l’ametller, no es comercialitzen massa donat que són tan dures que és difícil de partir en estelles inclús utilitzant maquinària especialitzada.
La llenya dura, no fa una flama tan viva com la llenya tova, el que facilita el control del foc a la nostra llar, cremen més lentament, produeixen més escalfor i fan una brasa més duradora. Per tant, tot i ser una mica més cares que la llenya tova, a la llarga el seu rendiment econòmic és molt més elevat. La llenya tova, crema molt més ràpidament i el seu apagat també és més ràpid.
L’únic desavantatge de la llenya dura és que aquesta al tenir molta més densitat és més difícil d’assecar que la fusta tova, això fa que generalment si la llenya és humida i no ha estat correctament assecada, encendre el foc sigui una mica més difícil.
Recordi que la llenya tova al fer una flama molt més intensa augmenta considerablement el risc d’incendi. A més a més aquest tipus de llenya desprèn un contingut molt més elevat en el fum de creosota, una substància molt inflamable que es pot acumular a les parets de la nostra xemeneia, arribant a un punt que si no es fa una neteja constant aquesta es pugui incendiar.